REG PER DEGOTEIG

NOMENCLATURA

Un sistema de reg de degoteig,  es format per vàries linies de tubs. Cada una d’elles si el reg és gran, te una funció concreta. Es defineix a continuació cada linia de reg.

• PRIMÀRIA: Del dipòsit (enterrat, obert, presa directe) passant per la bomba fins al capçal de filtració.

• SECUNDÀRIA: Des del filtre fins on es troben les electrovàlvules o la vàlvula manual de cada sector. Pot tenir diverses seccions i en direccions oposades. 

• TERCIARIA: canonades en el sector del reg. Després de les electrovàlvules o la vàlvula de sector manual. 

• PORTA LATERALS / LATERALS: Son els tubs que surten del terciari. Els tubs laterals porten incorporats els goters (degotadors), ja sigui inserit a l’interior (fet a fàbrica) o punxat (goter tipus botó)
  

• DEGOTADORS O EMISSORS: Són els aparells que deixen caure l’aigua. El degotador acostuma a tenir un cabal de sortida d’entre 1-12 L/h. Poden ser autocompensants (el cabal és sempre el mateix independentment de la pressió) o de laberint (cabal més alt a pressió més alta).

EL DISSENY AGRONÒMIC: Determina el cabal i temps de reg o dòsis (L/h o L/planta-dia) en funció de:

• El tipus de cultiu (horta, vinya, arbres fruiters). El marc de plantació i la fondària de les arrels són un factor molt important en el disseny agronòmic. En el reg per degoteig es busca posar l’aigua allí on hi ha la quantitat més grossa d’arrels amb capacitat absorbents (arrels petites no lignificades).
• Dades climàtiques. L’evapotranspiració (ETP ó ETo), és la variable de referència en la pèrdua d’aigua del sòl. Per tant, marca la quantitat d’aigua que cal aportar. Amb reg per degoteig intensiu, s’aplica un factor de cultiu (Kc), que ve determinat pel grau de cobertura de vegetació en el sòl i l’estat vegetatiu, donat que influeixen en la capacitat d’extracció d’aigua del sòl. L’ombra del cultiu que fa al migdia, és una bona aproximació de la superfície ocupada per les arrels.
• Profunditat de les arrels. Avaluar a quina fondària hi ha el nombre més gran d’arrels pot ajudar i molt a implementar el millor reg per degoteig. També es pot fer per passiva. És a dir, si no hi ha arrels, però s’aplica aigua, al cap de poc en el bulb humit hi haurà una gran concentració d’arrels absorbents. Normalment en cultius de secà de zones seques les arrels dels cultius són profundes (tant en vinya com fruiters). En canvi, en zones de secà frescals, les arrels són més superficial. Hi ha arrels que creixen anualment perquè estan en les zones treballades (rengs) i al pas d’arada o cultivador o similars les trenca. Són arrels molt superficials. En canvi, hi ha altres arrels més fondes i dins la projecció d’ombra del cultiu. Aquestes serien les arrels on el bulb hauria de poder arribar.
• El tipus de sòl i la mobilitat de l’aigua dins d’ell. En el reg per degoteig, només una petita part del sòl s’utilitza per retenir l’aigua del reg. El reg per degoteig és un veritable reg localitzat. La retenció, seria la capacitat que té un sòl a emmagatzemar l’aigua. Així es pot trobar sols molt permeables i amb molt poca retenció, com els sòls sorrencs, o amb poca permeabilitat i molta capacitat de retenció, com el sols argilosos. La capacitat de retenció, vindrà determinada per la superfície de les partícules que formen aquell sòl (Pizarro i alt 1990). La textura doncs junt amb l’estructura determinarà la quantitat d’aigua retinguda. Els sòls argilosos, tenen més capacitat de retenció, per la superfície més gran de les seves partícules, però també per la capacitat de canvi del complex húmic-argilós, formant ponts d’hidrogen entre les molècules d’aigua i les càrregues negatives del complex (Ponsa 2002). L’aigua dins el sòl es mou per gravetat (avall), però també hi ha una component de capil·laritat (moviment horitzontal i inclús de pujada). La textura de cada sòl condiciona aquest moviment. En sòls arenosos predomina la gravetat (bulb molt estret i llarg), en sòls argilosos predomina la capil·laritat i moviment horitzontal (bulb més ample).
• Cícle biològic del cultiu. Dins un any de cultiu, en cultiu plurianual com ara la vinya o fruiters hi ha diferents estadis fenològics. En cada estadi hi haurà unes necessitats d’aigua (de més o de menys). Hi ha estadis en què si hi ha estrès hídric, la producció es pot veure perjudicada (per exemple en la floració o en la maduració). Conèixer aquests estadis fenològics, pot donar eines a l’usuari per aplicar per exemple tècniques de reg deficitari (TRD), reduint els valors de ETc.