CONTROL I PREVENCIÓ D’ALGUES

QUE SÒN LES ALGUES?

Les algues poden aparèixer en aigua estancada sigui d’una bassa, dipòsit o inclús un riu. L’aparició serà més severa com més temperatura (ambiental i de l’aigua) i amb altes concentracions de nitrats i fosfats (un o altre o els dos).

Les algues són éssers vius eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, que realitzen la fotosíntesi, és a dir, són autòtrofs (formen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica) fotosintètics. Malgrat que algunes tenen formes semblants a les fulles, tiges o arrels,  no són plantes autèntiques, i no s’inclouen en el regne de les plantes sinó que, juntament amb els protozous, formen un regne diferent que s’anomena regne dels protists.

Alguns grups d’algues tenen el pigment verd (la clorofil·la) emmascarat per altres pigments que els proporcionen altres colors (groc, marró o vermell). Viuen a l’aigua o en llocs molt humits, de manera lliure o fixes en una superfície. Moltes algues unicel·lulars viuen suspeses en l’aigua i constitueixen el fitoplàncton. En basses d’aigua dolça l’espècie més comuna és la Cladophora.

Si bé rarament produeixen toxicitat pels humans (algunes espècies si com ara les algues-verdes-blaves o cianobacteris), el principal problema associat a l’aigua amb presència d’algues és per l’obturació dels sistemes de reg, tals com les canonades, electrovàlvules, els goters o inclús els filtres. La presència d’algues en una bassa, també provocarà l’eutrofització. Inicialment, hi ha una major presència d’oxigen (hipòxia) produït per la gran activitat de desenvolupament fotosintètic. Però al cap de poc es produirà una escassetat d’oxigen en l’aigua, justament per la gran quantitat d’éssers vius que en depenen (tots respiren). A partir d’aquí el volum de nutrients disponibles també disminueix i gran part dels éssers vius moren a causa de l’empobriment del medi.

COM ES PODEN CONTROLAR?

Hi ha tres maneres de controlar i prevenir la presència d’algues

• Controls físics

• Controls biològics

• Controls químics

CONTROLS FÍSICS PER ELIMINAR LES ALGUES D’UNA BASSA

COBERTA.

Es tracta de cobrir les basses amb algun tipus de cobertura, tal que eviti al màxim l’entrada de llum. Les algues necessiten llum per créixer. Si es pot arribar a cobrir la bassa, el creixement serà molt lent. Com a solució per cobrir la bassa hi ha lones EPDM o PVC, o mòduls hexagonals flotants. La cobertura també pot servir per evitar l’evaporació del vas d’aigua. És un sistema molt eficaç, però no les elimina, només evita el seu creixement de forma ràpida. De fet, les algues en interior de basses tapades, són molt petites o poc desenvolupades.

ULTRASONS

Consisteix en un aparell connectat a la xarxa elèctrica, ubicat al centre o un extrem de la bassa i va emetent unes ones d’ultrasons dins la làmina d’aigua (en superfície). Les ones d’ultrasons trenquen els nuclis cel·lulars de les algues. Les algues moren mentre la paret cel·lular roman intacta, evitant-se l’alliberament a l’aigua de toxines contingudes en les algues. Si bé en teoria no malmet la fauna aqüícola, és preferible no utilitzar-los en presència de peixos. Hi ha aparells d’alta potència que també poden trencar les parets cel·lulars de zooplàncton. Si la bassa conté moltes algues i de gran grandària, les ones d’ultrasons tampoc circulen correctament .

RECIRCULACIÓ I FILTRACIÓ AMB SORRA

Dins els mètodes físics, són els més eficaços. Fer recircular l’aigua de la bassa, promou el moviment de l’aigua i l’alga no pot fixar-se i fer fotosíntesis. Per tant, deixa de créixer. Com més alta la velocitat de recirculació millor. Si al mateix temps que és recircular es fa passar per un tamís de sorra, els porus o microalgues queden retingudes al llit de sorra i l’aigua d’entrada de nou a la bassa queda lliure d’algues.

GENS RECOMANAT: VENTILACIÓ O APORTACIÓ D’AIRE

L’augment dels nivells d’oxigen dissolt en l’aigua proporciona un control natural dels nivells de nitrogen i fosfat, en afavorir l’activitat dels bacteris aeròbics que competeixen amb les algues pels nutrients. Fins aquí seria correcte i podria ser un bon mètode si la bassa és naturalitzada. Però aquesta tècnica té una baixa eficiència en el control d’algues sobretot si la temperatura augmenta. Doncs les algues tenen una velocitat de creixement molt superior a la dels bacteris aeròbics. Per tant, les algues amb més presència d’aire (oxigen) incrementarà els seus nivells de metabolisme i consumirà més oxigen, però sobretot creixerà més de pressa. Per tant, aportar aire a la bassa, només pot estar justificat si hi ha fauna aqüícola.

CONTROLS BIOLÒGICS PER ELIMINAR LES ALGUES D’UNA BASSA

PEIXOS
El control d’algues en basses utilitzant peixos és un mètode de tractament d’aigua respectuós amb el medi ambient. L’ús de la carpa herbívora (Ctenopharyngodon idella) és el més comú per a la purificació dels estanys, basses o cisternes. També es poden utilitzar carpes platejades o l’espècie Chondrostoma nasus. Les espècies no desitjades són Cyprinus carpio, Carassius carassius i Tinca tinca perquè excaven en el fons de l’estany i regiren el fang generant problemes secundaris, principalment d’obstrucció de filtres.
La carpa herbívora dins la seva dieta alimentària hi ha les petites microalgues, per tant, és una molt bona opció per fer-ne un control. Cal tenir present que la fauna aqüícola és molt sensible a la manca d’oxigen, per tant, si no hi ha una recirculació adequada de l’aigua, poden morir ofegades.

DÀFNIES
Les dàfnies o puça d’aigua és una espècie que s’alimenta d’algues petites, que inclouen algunes espècies d’algues cianobacteris (verd-blaves). La temperatura òptima de creixement i reproducció de les dàfnies és de 16 °C, en aquest entorn de temperatures el creixement i activitat de control de les algues, és prou bo. Són sensibles a certs productes químics i als ions metàl·lics de l’aigua. Poden trobar-se en botigues especialitzades en aquaris o obtenir-se d’estanys naturals, llacs o rius per a introduir-ho en el dipòsit de l’aigua a tractar. Com inconvenient és la temperatura i la velocitat de creixement de l’alga. Per sobre dels 20–25º les algues creixen molt més de pressa que les dàfnies en alimentar-se.

PLANTES AQUÀTIQUES SUBMERGIDES

Moltes espècies de plantes aquàtiques submergides han desenvolupat mecanismes de competència per la llum contra les microalgues, sent capaces de
produir substàncies al·lopàtiques que inhibeixen el desenvolupament d’aquestes. A més, les plantes aquàtiques submergides serveixen de refugi al
zooplàncton que s’alimenta d’algues (dàfnies) contra depredadors potencials. Les larves d’insectes, caragols i crustacis troben aliment i refugi en les
fulles de les plantes aquàtiques submergides que consumeixen microalgues enganxades a la superfície. De nou, com inconvenient és la velocitat de creixement de les algues. Amb temperatures per sobre dels 20-25ºC, les algues es desenvolupen molt més de pressa que els seus potencials consumidors/depredadors i sí l’aigua roman estancada (sense moviment), les algues acabaran dominant.

CONTROLS QUÍMICS PER ELIMINAR LES ALGUES D’UNA BASSA

ELIMINACIÓ DEL FÒSFOR

La presència de fòsfor en l’aigua és el principal activador de les algues. El fòsfor arriba als estanys o basses o a l’aigua dels rius provinents dels lixiviats  dels camps agrícoles. És un adob molt emprat en agricultura, junt amb el nitrògen. Si es pot reduir la presència de fòsfor d eles basses o estanys, les algues tendiràn a un creixement més lent. El fòsfor es pot reduir amb aports d’altres minerals com el clorur de ferro, el qual provoca la precipitació del fòsfor. Aquest procés comporta la generació de fangs amb presència de metalls com l’alumini o el ferro.

Una alternativa química a l’eliminació del fòsfor és amb l’aport de bacteris poli-fosfats, els quals son capaços de retenir entre 2-4 vegades més fòsfor que habitualment. El tractament però implica fases en condicions anaeròbiques amb d’altres d’aeròbiques. No es doncs una solució fàcil. Aquí molts especialistes en basses, les naturalitzen incorporant plantes aquatiques submergides, les quals s’alimentaràn del fòsfor i nitrogen presents en l’aigua. El procés funciona correctament, si la temperatura de l’aigua no supera els 20-25ºC i sobretots si hi ha recircul·lació.

APORTS DE COURE

És absorvit per les algues i provoca la seva mort

PERÒXID D’HIDRÒGEN I CLOR

Són oxidants forts i molt efectius contra les algues. El clor però te l’inconvenient que amb presència de matèria orgànica, queda inhibit (neutralitzat), per tant s’ha d’aplicar en basse on no hi hagi matèria orgànica.

HIDRÒXID DE CÀLCI

Es mescla amb l’aigua de la bassa i es deixa precipitar. En la seva precipitació, s’emporta ions del fosfat resultant, per tant deixa baixa la quantitat de nutrients i les algues tendeixen a desapareixer.